Paraules, paraules, paraules.
Ja n’estic farta d’elles, ja no en necessite més.
Paraules que desfilen pels meus dits i recorren tot el meu cos.
Paraules que surten vacilants dels teus llavis i resonen cada nit al meu cap.
S’acaba el dia i tinc paraules teves, més paraules.
Parlem de qualsevol cosa, parlem de tot i de res.
Però ara necessite més, més que paraules.
Les paraules ho són tot, però demà pots anar més enllà.
