No entenc perque de ser la meua millor amiga vas passar a no parlar-me a penes, a no contar-me res. I d'això passar a veure'm pel carrer i girar-me la cara.
Tu i ell; bé, ell em saluda.
En serio. Què et vaig fer? Es que... T'ho vaig preguntar i em vas contestar una xorrada, una excusa.
Mai ho sabré?
Jo mai li desitge mal a ningú com per a que ara faces com a que no existira, saps?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada