Aquesta casa porta tres semanes amb nosaltres.
Aquesta casa guarda més del que pot guardar.
Guarda des de la felicitat més pura, més innocent; fins a la tristessa més blanca, més profunda.
Guarda la meua por a que m’abandonis, la teua por a fer-me mal.
Aquesta casa m’ha vist plorar per por, per tristessa, per cansanci…
Aquesta casa m’ha vist ser més feliç que ningú a quilòmetres de distància.
Guarda la passió constant.
Guarda la complicació de les nostres situacions.
Aquesta casa és menuda, però és perfecta.
Aquesta casa té una finestra que dóna al carrer, i no m’agrada.
Guarda els teus llants i la teua ansietat.
Guarda la meua gelosia en una capseta tancada en clau.
Què serà d’aquesta casa sense nosaltres? Què serà de nosaltres sense aquesta casa?
Per molt que ara estigues patint , el mes probable es que acabes oblidant la casa. Després de tot una casa no es mes que 4 parets. Lo important son els seus habitants , no??
ResponEliminaSi la casa se'n va, se'n van els seus habitants.
ResponEliminaPerò venen nous.
ResponEliminaaquesta casa esta plena d'esperança i de ilusio.hi ha tristesa,si,pero en quina casa no hi ha?
ResponEliminasoc jo xicotiua.
Bé, crec que faltava jo per comentar. (sí, pense continuar fent-ho fins a la fi dels meus dies)
ResponEliminaCuriosament, m'ha sonat a Estellés, m'encanta Estellés, felicitats. M'ha transmés prou.
Hòsti? Que he sonat a Estellés? Gràcies!
ResponEliminaSí, si algun dia tinc temps i ganes, tornaré a obrir el Llibre de meravelles i et diré a quin em recorda. Temps al temps.
ResponElimina