Crec que feia ja anys que no em reia tant com m'estic rient ara amb tu.
Ponyito, m'encanta perseguir-te i abraçar-te i estirar-te les orelletes i tocar-te el teu naset rosa.
M'encanta mossegar-te les patetes, fer-te carícies.
Suposo que ara eres més graciosa perque eres més menuda.
Però tan sols pel matí del dimecres que vaig passar amb tu, i quan vas plorar amb mi, tan sols per això, sé que t'he de cuidar sempre.
Ara en som dos, Ponyo, ara som tu i jo.
No vull abandonar-te mai.
Eres la meua reina.
Xicotets plaers de la vida.
ResponElimina