14 de novembre.

Caent al buit.

Sense un lloc on agafar-me, sense saber on vull agafar-me.

Sense saber què m'espera baix.

I ni m'entenc ni em puc entendre,

ni em vull entendre,

no, no ho sé.

I m'ofegue,

i no vull que em tornis a veure aixina.

I m'ofegue.

Tu dius que algun dia canviaré,

i jo dic que no, que no puc.

Però tu ho creus.

I em rebenta el cervell per dins,

tu ho creus,

però jo no puc més.

Se'm barregen les paraules,

la son, el mareig,

tot.