L'any que em vaig enfrontar als meus pares més que mai.
L'any que, per primera vegada, vaig lluitar per allò que volia i estimava, allò que necessitava.
L'any que que vaig aprendre a escoltar sols allò que necessite del que els demés puguen pensar.
L'any que vaig conéixer a Llorenç i vaig començar a escoltar-lo.
L'any que no va parar de portar canvis dràstics.
L'any que vaig plorar el dia de la meua graduació.
L'any que vaig plorar el dia del meu aniversari.
L'any d'un 18 de novembre recomposant els meus trocets perquè ningú preguntara res.
L'any dels ukeleles.
L'any que van nàixer Ponyo i Cotonet, que són més guapes que ningú.
L'any en què em vaig adonar que qui més em vol és el meu iaio.
Jo també et vull, a la meua manera
ResponEliminaNo sé qui eres...
ResponElimina