divendres

Sense tu.

29 de juny, deu minuts per a les dos de la matinada.
Em senc estranya i sola.
Em fa mal el cap.
Ja no estàs ací, vuit minuts per a les dos de la matinada.
Enyore la blavor clara dels teus ulls.
Enyore desfer-te els cabells i que em renegues.
Ja no vas a tornar, set minuts per a les dos de la matinada.
M'he quedat el teu bastó, espere que no et moleste.
També tinc uns tirants, tal vegada me'ls posse un dia.
Sé que no t'agradaria com duc els cabells ara,
però crec que ho acabaries acceptant.
T'enyore a tu, sis minuts per a les dos de la matinada.
La iaia plora moltes vegades,
i li diguem que no ho faça,  però ella
diu que encara s'ha d'acostumar.
Et té en falta.
No sé què dir, cinc minuts per a les dos de la matinada.
Recorde que em vas fer una fotografia al convent de Llutxent,
per un camí que no sé on anava,
en un camp de roselles i jo tenia els cabells molt grocs,
i la pell molt fina.
Les teues mans rugosses, quatre minuts per a les dos de la matinada.
Em feia molta gràcia quan li deies Pocholo a Ponyo.
La teua caboteria, tres minuts per a les dos de la matinada.
No crec en Déu ni en el cel ni en polles en vinagre,
iaio, on estàs? no ho sé i em mata el no saber-ho.
Tothom diu "ara ja està descansant", i si no ho està?
Dos minuts per a les dues de la matinada.
No crec que puga ser pitjor que el teu final,
tranquil, sí, en pau,
però en dolor, molt de dolor.
L'altre dia vaig veure un video teu i,
parlaves perfectament, se t'entenia tot, jo no ho recorde.
Vaig plorar.
Açò s'està fent complicat d'escriure, un minut per a les dues de la matinada.
Iaio, t'enyore, t'estime, et trobe a faltar.
Torna, torna, collons, torna.
Quin model de valentia i dos ous ben possats tinc ara?
Dues de la matinada.
Una semana sense tu, iaio.
Allà on estigues, per favor, avisa si estàs bé.
T'estime.

3 comentaris:

  1. Dios... Sempre m'ha agradat molt com escrius, t'ho he dit moltes vegades, perque saps expressar bé el que sents, ja m'agradaria a mi poder fer el mateix... Senc molt tot el que t'ha passat ultimament, però vull que sàpigues que estic ací per al que n ecessites.

    ResponElimina
  2. Joder, Neus. Preciós. Tinc els pels de punta i una llàgrima a punt de sortir-me pel llagrimall. Sé que servirà de poc, però: t'acompanye en el sentiment.

    ResponElimina
  3. ... Neus no puc entendre com escrius tan be! M'encanta.
    Se que es complicat tot ara pero que em tens per al que necesitesss!! I vaaa animmm:))

    ResponElimina