Àngels.

Jo no crec en cap déu, en cap divinitat ni en cap ésser superior.
Crec que en les persones. I en els àngels.

No són éssers superiors, ja he dit que no crec en això, són persones com nosaltres.
Es troben al cel fins a que algú té problemes. I entonces se’ls cauen les ales i baixen aquí.

No solucionen els teus problemes, no t’aconseguixen diners, ni una feina, ni un cotxe, ni una parella. Et fan somriure, et fan riure. És molt més important que tot el que he dit primer.

Et fan veure que la vida no és tan material i que totes les emocions són prou més importants.

Et fan sentir especial, perque ho eres, perque tothom ho és.
Et fan ballar i cantar, i que deixe d’importar-te tota la serradura que tens al cap.

Així que, cada vegada que veus una animeta que et fa somriure. Una persona que t’acarona els cabells tan sols per tranquilitzar-te, una risa que et contagia. Unes mans que et trauen a ballar…

Pensa que és un àngel.
Aprecia’l més, valora’l més, no el rebutges per caprici propi. No els faces males cares o els estires els cabells.

Són àngels. Han perdut les ales i han fet el viatge més llarg de sa vida tan sols per fer-te sentir bé. Pensa que la vida sense ells, tindria poc sentit.