El ploronisme del meu iaio.
D'ell també la caboteria.
La mala llet de ma mare.
El voler dur els cabells curts de ma uela, que es rapava de ben menuda.
Els canvis d'humor extranys de ma uelo.
D'ell també el ser més callada a vegades.
El voler beure de mon tio, de part de ma mare.
El ser blanqueta de la meua iaia i de ma uela.
L'autoflagelació contínua de mon pare.
El color (el verdader) dels cabells de ma tia o ma uela.
Les ganes de viatjar de mon pare.
L'adoració al dolç de ma mare.
La rebeldia, un poc, de ma uela.
La calma, un poc, de la iaia.
I els meus ulls, són una barreja dels de tots.
Eixa ets tu, veritat?
ResponEliminaSí.
ResponEliminaEm caus bé, i no et conec. Però dóna igual.
ResponElimina