Les meues cames avui no són tan infinites ni els meus cabells tan taronja.
La pell se m'obri a escletxes per les mans, la cara i les cames.
És el que passa quan el primer que sents a les set del matí són crits i el teu propi mal de cap.
Enviar-ho tot a pastar fang, abandonar-ho tot.
Concentrar-se sense adonar-te'n de que ho has intentat i quan te n'adones desconcentrar-te.
M'agradaria rebre una carta un dia d'aquests.
M'està ofegant molt, però molt.
Ella vol que respire, que estiga bé, per a una vegada estar bé, ofegar-me, afonar-me.
Oracions sense sentit eixint d'uns dits tallats sense sentit.
Avui desafine.
Avui ja no, i demà febrer.
Ja no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada