Pense en la seua manera de caminar.
Imite el seu caminar, me n'adone del que estic fent i em ric sola.
Arribe a la cuina, m'he deixat la porta oberta abans i les gates s'han menjat l'esmorçar de ma mare.
Menge. Torne a caminar a la seua manera i em torne a riure sola.
Menge.
Em dóna la sensació de que estic bé. Estic tranquila, a cops feliç, estic bé.
I se'm fa extrany. Com si m'haguéssin injectat la tranquilitat o la felicitat per les venes.
No sé en quin moment ho han fet, però va fluint pel meu cos.
Senc un extrany benestar que no senc tan a sovint.
Menge.
Estic bé! Estic bé! Estic viva!
Menge.
Recorde el cap de semana i em dedique un somriure.
Observe a la meua gata jugant amb un CD i li dedique un somriure a ella.
Menge.
Menge.
Glop d'aigua, i altre, i altre, i altre.
Acarone a la gateta i l'escolte ronronejar. Se'n va.
Menge.
Són les dotze i desset minuts de la nit i menge. Dolç, clar, dolç.
Aleshores... Estic tan bé? Vull estar tan bé?
Què importa? Sé que em queda molt per fer, molt per guanyar.
Però ara tinc les ganes, això ja és molt.
Ara sí que vull viure i fer el que faça falta per a, de volta en quan, estar feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada