dimarts

6 de març

Fa molts anys molts anys, en un regne molt llunyà, regnava una reina.
Ella sola, sense rei, amb dos ovaris com dos catedrals.

Però un dia la reina es va possar trista.
Passaven les semanes i la reina no volia eixir a passejar, no volia menjar, no volia ni alçar-se del llit al cap d'un temps.
A vegades s'alçava, s'asseia a la cadira davant del tocador i es pentinava els seus cabells taronja.
Tens els cabells més llargs i suaus que s'haveren vist mai a aquell regne.

El seu poble va començar a preoucupar-se molt per ella, perque sempre havia sigut una noia molt alegre.

Li van dur homuristes de tots els racons del món, però ella no es reia.
Van fer vindre els millors cuiners de cada continent per preparar-li els millors plats del món.
Amanides, pastissos , pastes, sopes...
No va voler menjar res, i quina pinta tenia tot!

La reina dels cabells llargs i taronja no era feliç, ja no.

Un dia es va despertar somrient, es va alçar del llit d'un bot.
Es va llavar, pentinar i es va vestir amb els seus millors vestits, però amb els peus nuus.
Va sortir del castell volant i va començar a correr.
Anava ben ràpid per tots els carrers, tot el món se la mirava.

Va arribar a la platja, es va aturar a la vorera del mar, es va treure els vestits, va inhalar tant oxigen com va poder i va començar a caminar cara al mar.

El seu cos pàlid i els seus cabells taronja es van fondre amb l'aigua salda i mai més ningú va saber res de la reina que un dia es va possar trista.

3 comentaris:

  1. Supose que la reina dels cabells taronja va nadar fins Gandia i va buscar a Neus.
    Jo ho hauria fet.

    ResponElimina
  2. Les històries contades com si foren infantils sempre són més fàcils d'entendre...

    ResponElimina
  3. Mola. No és la típica història sobre princeses i castells. M'agrada. :)

    ResponElimina