7 de Gener

KA, la vull, la vull més que ahir i menys que demà. La vull al meu costat. La vull però jo a mi no.
I això em fa dubtar de tot, d'ella, de mi, dels meus pares, de tots.
Saps què, KA? No vull fotre-la, ni fer-li mal, ni asustar-la. No vull que se'n vagi, KA.
Vull estar amb ella, al seu costat, amb el seu caràcter fort, la seua ortografia, el seu anglés.
Vull que ella estigui al meu costat, amb mi, amb la meua desconfianá plena, les meues inseguretats, les meues malalties, els meus defectes.

No entendríes, KA, ningú entendria.. Sé que no és gens fàcil cuidar de mi, ni coneixer'm, ni arribar a mi. I no sé com fer-ho. És a dir, si no em conec jo, si no em sé jo? Qui m'ha de saber? I em costa deixar-me...
Però saps què, KA? Ho he de fer. Ja no per mi, per no mai faig, per ella, pels meus pares, per tots, per tu, KA.

Saps què KA? Són les dos i deu de la nit i tinc son. Avui és un set de gener. Sí, com qualsevol altre, però sense ser-ho.
Sóc idiota, KA, i tu també.